Fa tres anys va fer algunes substitucions al taller. Després va estar a la Llar El Petit Príncep i al Rusc. I l’últim any i mig ha treballat al taller. La setmana que ve, tornarà a treballar al Petit Príncep. El dijous farem el comiat i li hem volgut fer una entrevista perquè ens expliqui com ha anat tot aquest temps.
-Quines aficions tens?
-M’agrada molt pintar i dibuixar. Aixó em surt sol. També m’agrada fer esport, caminar i la muntanya. I fer ioga, et deixa el cos nou com si fossis un nen.
Amb la Pili i la Juana anant a caminar
– I no t’agrada cuinar?
-Una mica. Em suposa un esforç, és com treballar per mi. No és pas una cosa divertida, està al nivell de rentar plats i de fer els llits. Però si s’ha de fer es fa!
Fent panallets
-Com creus que et sentiràs al Petit?
-Anar al Petit és com tornar a casa. Se que estaré bé perque ja ho conec. La feina és una mica diferent però la gent és la mateixa.
Amb en Jordi Graupera
-I com t’has sentit al taller?
-Abans de començar al Rusc em vaig imaginar com m’agradaria que fos la feina aquí i me la vaig imaginar tal com és. He trobat totes les coses que m’agradaria trobar en una feina. És com si el que teníes idealitzat aquí és real. Aquesta feina té l’avantatge que la pots anar modificant al teu gust. Aixó no es pot fer a tot arreu, és fantàstic!
Amb en José Mª a la sortida de Vela Adaptada
-T’agrada anar a comprar els divendres amb el grup de compres?
-En realitat el fet d’anar a comprar és el de menys. El més important és que sortim tots i fem la compra junts. Ens trobem de tot. Un té una idea, l’altre vol anar cap allà, ens hem d’organitzar perque cadascú tingui una tasca. Aprofitem per esmorzar. Són moltes coses. Busquem un lloc que ens agradi, si pot ser al sol. Ens ho passem molt bé!
Amb el seu primer grup, els tigres
-Ens trobaràs a faltar?
-Molt, però només és un parèntesi. No dono res per acabat. Espero tornar agafar el fil quan es torni a donar el cas. Com diu la cançó “no és un adéu per sempre”.
En Pep i en Miguel de compres per Barcelona
-Com t’imaginaves el taller abans de ser-hi i com el veus ara?
-Al principi pensava que es tractava de donar feina a la gent perquè estiguèssin distrets i entretinguts i si podia ser que aprenguèssin alguna cosa. La realitat que m’he trobat és que és una feina molt més activa i molt més viva. És un altre concepte d’una dimensió molt més gran. Es tracta de viure la vida a través de les coses que fem, de compartir i de relacionar-nos. És molt més profund del que pots trobar en una escola, perquè no som pas nens. Vivim la vida cada dia. És una altra història.
Al galliner
-Bueno Pep, fins aviat. Esperem que et vagi molt bé al Petit Príncep i ja saps, com diu en Jordi Gual, aquí tens les portes obertes. Una abraçada de part de tots!!!
Fins aviat!!!
Irene: Pep, aquí al taller et trobaré moltíssim a faltar. Em sap greu que marxis del taller.
Antonia: Me acuerdo los viernes cuando íbamos a comprar y cuando fuimos a su casa o a un parque con la Rafi, en Malgrat. Espero que te vaya bien el cambio al Petit.
Anna: Estarà amb mi al Petit jo el seguiré veient casi cada dia. Un dia, a l’estiu, em va convidar a una cervesa sense alcohol.
Enriqueta: Le echaré mucho de menos. Cuando quiera venir tiene las puertas abiertas del Rusc. Siempre he hablado muy bien con él. Es tranquilo y tiene mucha paciencia. Le aprecio mucho.
Lluís: Estaràs amb en Jordi Graupera al Petit, records de tothom.
Miguel: Passi-ho bé!
