El diumenge ens deixava el nostre estimat Joan Pujol i els seus companys del Brunzit hem volgut dedicar-li unes paraules en el seu record.
Tantes vegades de cantar-la i escoltar-la de les teves mans tocant el piano amb tu cantàvem el que en dèiem la teva cançó: “El noi de la mare”. Començàvem cantant: “què li darem en el noi de la mare, què li darem que li sàpiga bo…”
Nosaltres només podem donar-te les GRÀCIES per esdevindre la inspiració del que és la Comunitat El Rusc, avui Fundació Dr. Joan Pujol El Rusc.
GRÀCIES per viure el valor de la pau, innat en la teva persona i tarannà.
GRÀCIES per tot el temps compartit ple de valors impregnats en la teva mirada i somriure.
GRÀCIES per ensenyar-nos a conviure amb la feixuga motxilla d’estar malalt i envellir amb el coratge que tu ens has transmès, sempre amb un somriure que transformava el dolor en quelcom entranyable.
GRÀCIES a la teva família, que va posar els fonaments del que és avui la Comunitat i a tu que ens deixes el llegat dels millors valors que hem experimentat: pau, amistat, cordialitat, estima, coratge, tranquil·litat, fe …. i tants més que ens han deixat una cicatriu agradable dins el nostre cor però inevitablement, una cicatriu, perquè trobarem a faltar aquell llenguatge no verbal que només tu eres capaç de transmetre a cada un de nosaltres.
Avuí tenim FE perquè sabem que allà on vagis estaràs tractat com el més apreciat regal, que és el que has estat tu per a nosaltres.
