Dia Sense Problemes: Cuscús (GÀMBIA)

Teníem pendent d’ensenyar-vos com va anar el darrer DIA SENSE PROBLEMES (per tots excepte per qui li toca fer el menjar…)

Li va tocar a la Fatou, que està fent les seves pràctiques de “Tècnic a Persones en Situació de Dependència” (TAPSD) al Centre Ocupacional.

És gambiana i va venir amb un dels vestits típics de la seva terra.

Segons ella “Va ser un dia molt divertit , encara que  vaig pensar que no ho podria fer, perquè mai havia cuinat per a tanta gent, però gràcies a l’ajuda del Sr. Juanito i la Rosa vam poder fer-ho i va sortir genial!!!”

Van fer Cuscús. És un dels plats típics de Gàmbia i del nord d’Àfrica. Es fa sovint en dies festius i celebracions. La Fatou us ensenya com podeu fer-lo!

Ingredients:

Xai, cuscús, carbassa, cebes, tomàquets, carbassons, pastanaga, herbes provençals, oli d’oliva verge, aigua.

Procediment:

• Tirem una mica d’oli d’oliva en el recipient i afegim la carn.
• S’afegeix la carn
• Es preparen les verdures, partint-les a trossets més aviat petits. Als tomàquets, pastanagues, carbassons, carbassa, alls, porro i ceba fresca se’ls treu la pell.
• La carn es trosseja.
• Es posa el recipient de baix de la cuscusera al foc (foc mitjà o mitjà fort) i se li tira un raig d’oli fins a cobrir el fons.
• S’afegeixen a la cuscusera el porro, la ceba, l’all i el pebrot vermell. S’ofega cinc minuts.
• S’afegeixen la pastanaga i les mongetes verdes. S’ofega cinc minuts.
• S’afegeixen la carabassa i el carbassó. Cinc minuts més ofegant.
• Aprofitem aquest moment per anar preparant les espècies i el cous-cous. La quantitat d’espècies a utilitzar depèn del gust de cadascú.
• Es poden fer servir altres, com coriandre, farigola, pebre vermell, menta, gingebre, pebre blanc, alfàbrega, safrà, ……., Cadascú segons el que desitgi i la seva família o amics li permetin.

• 

  Agafem un got d’aigua i li afegim una culleradeta de sal. L’escalfem, dissolent les restes de sal. Afegim al cous-cous (que hem dipositat en un plat fons) i remenem perquè s’humitegi homogèniament.

• Tornant a la cuscusera, afegim el tomàquet, el pollastre i les espècies, ofegant cinc minuts.
• Aprofitem per fer el cous-cous humitejat en el recipient perforat de la cuscusera. Amb els dits remenem el cous cous perquè quedi solt i repartit uniformement.
• Afegim dos gots d’aigua calenta a l’olla i remenem (al llarg de la cocció haurem d’anar mirant el guisat perquè no es quedi sense brou, tirant l’aigua necessària, i perquè no s’enganxi).
• Col·loquem el recipient perforat sobre de l’olla i ho tapem.
• De tant en tant destapem fins que veiem que surt el vapor, moment a partir del qual deixem coure uns quinze minuts (amb la tapa posada).
• Retirem el recipient perforat amb el cous-cous. Remenem aquest amb una cullera de fusta fins que es deixi anar.
• Afegim un got d’aigua calenta (sense sal) i remenem de nou perquè s’humitegi homogèniament i quedi ben repartit.
• Tornem a col·locar el recipient perforat sobre de l’olla. Deixem coure altres quinze minuts. Retirem el recipient perforat i remenem el cous-cous amb una cullera de fusta fins que es deixi anar i quedi ben repartit.
• Aquest cop no se li tira aigua. Tornem a col·locar i deixem coure altres quinze minuts.
• Un cop passat aquest temps, el cous-cous ha d’estar preparat (és com la pasta, s’infla doblant la seva grandària, s’estova i es torna més clar).
• Si no és així, es deixa coure un temps prudencial fins que s’acabi de fer. Si ha arribat ja el punt òptim, es retira el recipient perforat, es tira el cous-cous en una safata fonda i es remou amb una cullera de fusta perquè el gra quedi solt.
• Mirem el guisat, si té poc brou per al nostre gust afegim aigua, si té molt deixem consumir (jo aconsello no deixar el guisat sec, sinó amb una mica de brou).
• Rectifiquem el punt de sal i ho tirem en una altra safata fonda.