Aquest dijous 29 de novembre hem
tingut la visita d’una amiga molt especial: la Julita Valls.
 |
| La Julita explicant-nos les seves experiències. |
Pels qui no la coneixeu dir-vos que és la
iniciadora a Catalunya de “Aldeas Infantiles SOS”. Aquestes llars s’inicien a
Austria acabada la II Guerra mundial per donar resposta a tants infants orfes.
La Julita, nascuda a Sant Feliu de Buixalleu, va conèixer el Rusc i els Avets
amb motiu de l’ Isabel, una nena discapacitada de la seva “Aldea”, que va passar
a la nostra Comunitat El Rusc-Els Avets(Tordera-Moià) quan aquesta es va fer
gran. Actualment està jubilada i viu a Barcelona.
La Julita ens ha regalat una
matinal relatant—nos el seu camí de compromís fent de “mare” de nens i nenes
acollits familiarment en la seva “aldea” o llar. Aquesta sessió s’ha realitzat
amb totes les persones acollides, assistents, monitors i voluntaris de la
nostra Comunitat.
Ha començat dient-nos que tots portem una motxilla d’un
passat que ens condiciona el present. La seva motxilla d’infant sortosament fou
molt motivadora i gratificant: una mare implicada a fons en tot el que fos
donar un cop de mà i col·laborar a favor dels altres, amb un rerefons
espiritual molt fort. Una família humil però d’un gran potencial.
De jove, ella volia donar-se als altres i entrar en una
Comunitat religiosa francesa que tenien cura de nens i nenes orfes. Però la
seva vocació anava més lluny. No en tenia prou en col·laborar en un gran
centre.
Volia crear lligams familiars, un nucli familiar amb els
nens acollits. Deixà la Congregació francesa i davant la convocatòria per
iniciar una primera Aldea a Sant Feliu de Codines, s’hi presentà i li
concediren de realitzar el seu somni.
Ha estat encara és, des de l’exterior a Aldeas, “mare”,
“avia” i “besàvia” de molts “nois”, “noies”, “homes” i “dones” amb els qui
encara manté lligams familiars. Podem dir que ella és el seu referent.
Ja jubilada ha conegut un centre d’espiritualitat
inter.religiosa de Barcelona que encara l’està ajudant per viure donant-estimant els altres a canvi
de res. Sovint amb llàgrimes als ulls però molt feliç i alegre. Ha après a
valorar altres cultures i maneres de viure.
Han viatjat molt, particularment ens recorda la seva
visita a Birmània, un país humil però on la gent amb poc sap ser feliç.
Ens diu que la fa
feliç passejar-se pel bosc, meravellar-se davant una floreta que neix o davant
un paisatge grandiós, sentint-se formant part d’un tot.
 |
| Li vam fer un petit regal, un plat de ceràmica del taller. |
Hem donat la paraula als
presents, compartint així un xic més amb ella.
mossèn de la comunitat, ha posat de relleu les “perles” que la Julita ha anat
desgranant al llarg del seu parlament. En Josep ha afegit que la Julita li
recorda aquella gent forta que fa pinya a la base d’un castell. Ni els veus
però son a la base per una construcció on el rei de la festa és el més petit, l’anxaneta,
el que tothom aclama i surt a les fotos.
seu discurs d’agraïment abans de fer-ho
el responsable de la Comunitat, en Pere Domenech. A la Julita li hem regalat
com a record una bonica peça de ceràmica sortida del nostre taller.
de la Comissió d’ Espiritualitat del Rusc seguint el fil conductor d’aquest
curs: “L’alegria del compromís”.
Rusc. Ben segur que en els moments de “boira” ens serà un xic més fàcil
retrobar el camí, el de Betlem.
