Us deixem amb el testimoni de l’Enriqueta i de la Bea, educadora del Lledoner, de la formació que va tenir lloc a Trosly aquest passat mes de maig:
Trosly-Breuil, un petit racó de la França nord a on va aparèixer la màgia. Inspiració, vocació, amor i voluntat van ser els ingredients per la poció màgica que va fer possible el naixement de l’Arca i en conseqüència la resta de les Comunitats repartides per tot el món que s’hi van afegir i continuen fent-ho, fins avui dia.
Ho va fer possible en Jean Vanier, un jove que llavors tenia la necessitat de fer d’aquest món un lloc millor i més amigable per tots, però sobretot per a aquells qui no ho tenien fàcil i que sovint eren oblidats. Llavors, Jean Vanier no imaginava com aniria tot, si ho aconseguiria o no… El que sí va tenir clar va ser que alguna cosa havia de fer. I així va ser i aquí ens trobem tots avui al Rusc, gràcies a aquella primera força, formant part de la gran família de l’Arca.
El passat mes de Maig l’Enriqueta i jo, vam tenir l’oportunitat de conèixer de primera ma què és això de l’Arca. Quins orígens té, com ha crescut, cap a on evoluciona, com seguim els passos iniciats en el seu dia per en Jean Vanier i com ho viuen dia a dia altres Comunitats repartides pel món. Vam poder compartir una setmana de vivències, emocions i coneixements amb altres binomis provinents del Japó, de la República Dominicana, d’Escòcia, d’Irlanda, de la Índia i de França. Va ser una experiència molt enriquidora a on vam poder veure reflectida en altres Comunitats la mateixa llum vivent del Rusc. Vam descobrir que a tots ens mou el mateix. Tots, malgrat la distància, cerquem el mateix objectiu: La integració i el benestar de les persones amb discapacitat. També vam tenir la sort de poder sentir de primera ma l’experiència sobre els orígens de l’Arca d’en Philippe, un dels primers membres de la primera Comunitat creada per Jean Vanier.
Vaig gaudir veient com l’Enriqueta es relacionava amb tothom sense cap problema, ni timidesa. Em va captivar la seva frescor a l’hora de compartir, sense importar l’idioma i com tothom li responia amb un somriure o una abraçada. Vaig aprendre molt d’ella.
Personalment vaig quedar enlluernada per la llum d’il·lusió i senzillesa als ulls de les persones que allà vaig conèixer. Tot era senzill, es tractava de tu i jo, de conèixer-nos i compartir, deixar-nos estar d’estereotips i gaudir junts al voltant d’una taula, o cantant, o escoltant experiències comunitàries, compartir els nostres talents i les nostres dificultats. En definitiva, sent tots junts un, es tingui discapacitat o no… Tots tenim alguna cosa a dir o a compartir. Tot això es troba allà, a Trosly… I tot això va néixer allà, a l’Arca.
Vaig tornar amb energies renovades, inspirada i amb força. Molt agraïda per haver tingut la oportunitat de conèixer l’origen de l’Arca i enamorada del projecte en el que hi estem tots engrescats i amb ganes de seguir aquelles passes iniciades a un poblet de la França nord.
Moltes gràcies pel vostre testimoni!
