El dilluns 27 de juliol, al tanatori de Tordera, ens hi hem aplegat els familiars, moltes persones de les comunitats del Rusc i dels Avets, amics… per acomiadar al José-David Álvarez Coca, mort d’un virus pulmonar, dos dies abans, als 41 anys. Ja feia més d’un any que passava el dia al taller del Rusc. La seva defunció ens ha agafat a tots per sorpresa.
Us deixem amb el comentari que s’ha fet en l’esmentat funeral, a partir de les Benaurances (Mt 5,1-10).
• “Feliços els pobres”. Sí, en David era capaç d’estar alegre amb ben poc. La germana, els monitors i els companys de taller li han fet costat, també des de la pobresa, des del no saber ben bé com fer-s’ho. Això sí, valorant en David, i sabent estar al seu costat, no pel que podia “fer” sinó pel que “era”. Gràcies, David. Has estat feliç i ens has fet feliços.
• “Feliços els qui ploren”. Sí, en David havia d’haver plorat més d’una vegada davant la inferioritat de condicions respecte el seu entorn humà, davant la pèrdua dels pares, davant del futur que li esperava. Però com a contrapartida ha tingut al seu costat una gran tutora que era la seva “germana” Eva (i el seu cunyat), uns monitors i uns companys que eren els seus “amics”… Gràcies, David. Has estat feliç i ens has fet feliços.
• “Feliços els nets de cor”. Sí, en David era un noi transparent, alegre, es fiava del qui tenia al costat… Confiava com un infant que tots els del seu entorn eren nobles i sincers. Podem afirmar que hem procurat ser-ho. Gràcies, David. Has estat feliç i ens has fet feliços.
• “Feliços els misericordiosos”. Sí, en David s’interessava per tots el qui tenia al seu costat. És més, ha valgut la pena estar al seu costat. Ha estat un provocador de gratuïtat, ens ha ajudat a anar al que és essencial. Gràcies, David. Has estat feliç i ens has fet feliços.
• “Feliços els humils”. Sí, en David des de la seva “trona”, des de la seva cadira de rodes, ens predicava amb un llenguatge no verbal que d’un “cactus”, si som pacients, en pot sorgir la més “bonica flor”. Quantes vegades no ens haurà dit: – Eres “guapo-a”?! Davant d’aquesta interpel•lació enigmàtica m’he preguntat més d’una vegada què voldrà dir ser “guapo” per una persona invident. Potser ser sensible, estar alegre, ser fratern… Gràcies, David. Has estat feliç i ens has fet feliços.
La nit passada a la seva germana Eva, com ella ens ha confiat, li sortia del cor aquesta pregària: “Que el David esté en la paz y que su recuerdo agradecido nos dé paz…” Us convido a continuar amb aquesta mateixa pregària perquè nosaltres també esdevinguem un xic més “guapos” del que som gràcies a ell.
A continuació alguns companys-es del taller dipositaren damunt del fèretre unes fotografies del David amb varies dedicatòries.
Finalment l’Enriqueta, el Juanito i en Pere Domènech, responsable de la Comunitat del Rusc, dedicaren unes emotives paraules d’agraïment a l’assemblea.
Josep Perich i Serra. Tordera, 27 de juliol del 2015
