CONTES SOLIDARIS: L’ÀGUILA REIAL

L’Àguila Reial
 

Un home va trobar un ou d’àguila. Se l’endugué i el posà a la niera del galliner de casa seva. L’aguiló fou covat i va créixer amb la llocada de pollets.
Durant tota la seva vida, l’àguila va fer el mateix que feien els pollets, pensant que era un pollet. Esgarrapava la terra cercant cucs i insectes, piulant i escataiant. Fins i tot feia anar les ales i volava uns metres, com ho fan els pollastres.
Van passar els anys i l’àguila es féu vella. Un dia va veure, molt enlaire, en el cel net, una au magnífica que amb elegància i majestuosament flotava entre els corrents d’aire i amb prou feines feia anar les seves poderoses ales daurades.

La vella àguila mirava admirada cap amunt. «Què és això?” va preguntar a una gallina que hi havia al seu costat. «És l’àguila, el rei dels ocells», respongué la gallina. «Però no hi pensis. Tu i jo som diferents d’ella». I l’àguila no hi va tornar a pensar. Va morir pensant que era una gallina de corral.

 
?

Sovint trobem persones ineptes, fins i tot acomplexades, a l’hora d’afrontar les adversitats més elementals de la vida. Moltes d’elles han tingut una infància o tenen un entorn social en què no se’ls ha permès “trencar mai cap plat”. Una i altra vegada se’ls ha parat els peus amb expressions com: “no ho facis que ja ho faré jo”, “no ho toquis que ho trencaràs”… Sense voler se’ls hi han anat inculcant uns missatges que progressivament els han fet creure que eren incompetents. Sovint ens traeix el pensament que si ho faig jo mateix es farà més ràpid i quedarà millor. Pot ser que sigui veritat, però a la llarga estem creant consumidors irresponsables, “gallines de corral” i no protagonistes compromesos.
Però també és veritat que ens podem repenjar en el deixar que ho faci l’altre per comoditat o mandra. Quan un pren consciència que moltes o algunes de les seves capacitats han quedat “rovellades”, ja sigui per un excés de perfeccionisme de les persones del seu entorn o ja sigui per la desídia d’un mateix, és el moment oportú per a donar un cop de timó i ,sense complexos, prendre més la iniciativa.
A l’hora de donar responsabilitats no perdem de vista el nostre Mestre. Feu confiança, a pesar de les “repetides patinades”, a 12 persones que avui no passarien el graduat escolar. Això sí, no els va deixar mai a l’estacada o sols. Tenien molt clar que els havia promès:
“Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món”(Mt.28,20).

Etiquetas: