CONTES SOLIDARIS: “CAFÉ PENDENT”

Entrem en un petit cafè, demanem i ens asseiem en una taula.
Llavors arriben dues persones : – Cinc cafès. Dos per a nosaltres i tres de “pendents”.
Beuen els seus dos cafès, en paguen cinc i se’n van.

Pregunto: Quins són aquests “cafès pendents”?

Em diuen: Espera i ho veuràs.

Poc després, entren tres clients i demanen set cafès: -Tres per a nosaltres, i quatre de “pendents”. En paguen per set, en prenen tres i se’n van.

Ara, arriba un home vestit pobrament i pregunta en veu baixa:
– ¿Tienen algún “café pendiente”?

Aquesta mena de generositat aparegué per primera vegada a Nàpols. La gent paga anticipadament el cafè a algú que no pot permetre’s el luxe d’un tallat o un cafè calent. Aquest costum ja ha travessat les fronteres d’Itàlia i s’està estenent a moltes ciutats d’arreu del món. Per a més informació: cafespendientes.es
 A Tordera hi ha una botiga, “De 2ª MÀ” , on hi pots comprar, entre un extens repertori, objectes que la gent els porta. Quan algú en porta, es marca un preu i, si es ven, es paga al seu amo, quedant-se lògicament un tant per cent la botiga.
Ara bé, quan el que hi porta un objecte el regala, no en vol treure cap benefici, i s’arriba a vendre, el benefici íntegrament es dóna al Rusc.
A Girona, la cuina d’una clínica serveix 25 menús de més diaris, pagats per tot el personal del centre, i que el voluntariat de Càritas recull, per a persones que viuen soles en la precarietat…
Podríem allargar la llista indefinidament.
Però és que, a títol més casolà, el nombre de gestos de gratuïtat que s’estan fent en multitud de famílies per poder subsistir és espectacular i en la majoria de casos passa desapercebut. Tots en tenim coneixement de ben alliçonadors. I no ens pensem que els capdavanters d’aquesta moguda solidària siguin les persones més riques.
Trobem avis que amb la seva petita pensió encara es treuen el pa de la boca perquè els seus fills i néts, a l’atur o hipotecats, no visquin en la indigència. Trobem persones que no es compren unes sabates per poder fer un donatiu a una entitat solidària i fiable.
Ja hi toca el literat John Steinbeck, premi Nobel quan escriu: “Si tens problemes o et trobes malalt o necessitat… fía’t de la gent pobra. Són els únics que et voldran ajudar… els únics!”.

Entrades relacionades

Translate »