COMIAT DE JOSEP MORALES PEREZ

Aquest dijous, 24 de juliol, una bona colla de persones, familiars i amics del Josep, ens trobàrem al tanatori de Tordera per recordar-lo i acomiadar-nos d’ell, als seus 77 anys.

Un sentiment comunitari de gratitud es respirà tot al llarg d’aquesta trobada. De gratitud vers el Josep ja que ha deixat petjada amb els seus dons però també de gratitud dels uns vers els altres ja que entre tots hem anat agafant el relleu per fer-li costat fins el dia d’avui.
A la tarda del mateix dia, i al jardí del Rusc, celebràrem, ja en un context més distès però ben emotiu, una Eucaristia per a donar gràcies a Déu de tot el que ens ha “regalat” en Josep al llarg d’aquests 20 anys a la comunitat.
Hi eren presents els nois i monitors de les dues llars i una bona colla d’amics. En Jaume Homs que convisqué amb ell a Sant Boi i altres companys de les llars ens ajudaren a recordar-lo, a donar gràcies i a pregar per ell.
Qui era en Josep?
– En Josep era un dels cinc germans que amb els seus pares vingueren a viure al carrer de Santa Llúcia de Tordera (davant del col•legi de les germanes vedrunes), provinents de Sant Celoni, on arribaren el 1947 des d’ Uleia del Campo (Almeria). Una família humil però molt integrada i estimada.
– Ja de ben jove al Josep se li detectà una malaltia mental que el va condicionar al llarg de tota la seva vida, com també ha estat un repte per a totes les persones que l’han acollit. La seva vida ha estat un “via-crucis” amb moltes flors pel camí: en vida de la seva mare a casa, a Salt, a Sant Boi, 20 anys a la Comunitat del Rusc(15 d’intern) i 5 a la residència de l’Albert de Tordera. La seva germana Mercedes ha estat el seu “àngel de la guarda” al llarg de la seva vida més enllà de la casa pairal.
– Sense pretendre ésser exhaustius, els que l’hem conegut al Rusc podem afirmar que era una persona humil, servicial, alegre. Es sentia d’una comunitat humana i espiritual molt ampla que l’estimava. Sorprenia la seva memòria afectiva quan es recordava de les moltes persones que l’estimaven, tot i no poder ésser al seu costat. Encara sembla que el veiem i sentim alegrant-nos les festes amb el seu repertori de cants: “Catalunya és una joia” o les cançons del Manolo Escobar; o també repartint caramels pel seu sant, venent cassetes amb les seves gravacions, regalant rams de farigola o de llorer a la metgessa de Calella, treballant a l’hort acompanyant a mossèn Jaume, per Tots Sants portant al cementiri un ram de flors pels seus pares, venent números de la loteria per Tordera amb en Jaume, fent d’escolà amb túnica al funeral del Julià (en “Julián”) a l’església de Tordera… A l’Albert de Tordera, ja al primer any, fou nomenat “el millor cantaire del Centre” i en el segon “l’hereu”.
– Potser estarem d’acord en afirmar que en Josep ha estat per a nosaltres com el regal d’una “rosa amb espines”. L’hem gaudit pels seus dons i a l’hora ha estat un repte personal i comunitari, tant pels seus companys de comunitat com pels seus monitors.

En el tanatori, aquest 24 de juliol, ressonaren aquestes paraules:
“Us donem gràcies, Pare, per tots els dons que heu fet al Josep durant la seva vida i també per haver-nos donat així a nosaltres un senyal de la vostra bondat… Doneu-li, Senyor, el repòs etern, i que la llum perpètua l’il•lumini”. Nosaltres responíem: AMÉN!

Etiquetas: