Aprofitant la visita de l’Alain al Rusc li vam demanar que ens fes un testimoni sobre la vida de Jean Vanier, fundador de les Comunitats de l’Arca, a qui coneix molt bé des de fa una pila d’anys.
Gràcies a ell i a Mn. Perich que ha fet la transcripció de la xerrada! Aquí la teniu…
• Jean Vanier, de nacionalitat canadenca, neix el 1928. Rep formació al Canadà i a Anglaterra. Als 13 anys , Jean demana entrar al servei de l’exèrcit amb motiu de la 1ª Guerra mundial. El pare li fa confiança i el veiem a la Marina com oficial d’un portaavions uns pocs anys després.
?
?
![]() |
Jean amb la seva família en un de tants viatges. |
![]() |
A la Marina. |
• Després d’aquesta guerra descobreix els desastres causats per ella i abandona la carrera militar. La seva mare l’invita a escriure al pare Tomàs, teòleg i filòsof dominic de Paris que viu en una comunitat d’estudiants universitaris. Jean es proposa ser capellà però li diuen que no és el seu camí.
• Va a viure d’ermità dos anys a Fàtima(Portugal). Torna a Paris per acabar els seus estudis de filosofia i va a Toronto(Canadà) a donar classes a la universitat.
Mentrestant el seu pare és nomenat Governador General del Canadà (representat de la Reina d’ Anglaterra)
• El 1963 Jean retroba el pare Tomàs a Trosly on volia viure a prop d’ell. El pare Tomàs l’acompanya a un psiquiàtric de Paris on les condicions dels malalts eren infrahumanes.
Jean aconsegueix treure d’aquest centre a dos interns, Rafael i a Philippe per portar-los a Trosly i poder conviure amb ell en una casa.
El seu pensament no era començar un centre sinó una petita comunitat, i no “per a ells” sinó “amb ells”. I així en el 1964 comença l’ Arca.
![]() |
Jean Vanier redescobreix el nen que dorm dintre seu i és capaç de jugar, fer pallassades…amb ells.
?
![]() |
• El 1965 el Centre de malalts mentals “Val Fleuri” (Trosly), 30 persones acollides,en el que el pare Tomàs n’és el mossèn, sofreix una crisi de direcció-educadors. Es queden sense personal i sense direcció. El pare Tomàs dema ajuda a Jean que es converteix en el responsable d’aquesta institució que s’assemblava fins a llavors més a una presó que a un centre terapèutic.
Sense deixar l’Arche, Jean aconsegueix poc a poc dispersar aquests homes en petites llars en el mateix poble i pobles veïns.
Anecdòticament Jean explica que el primer dia de fer-se càrrec del centre se li extraviaren tot el joc de claus del centre i aquells homes podien entrar i sortir i anar pel poble sota la mirada horroritzada dels veïns.
• Jean Vanier acull amb joia el que li porta la vida i ho fa evolucionar. Jean és meravella de com va creixent l’ Arca, però no com a obra seva sinó com a acció de Déu en la construcció d’un món més humà.
Jean sempre comença el dia amb la pregària.
• Al 1969 Jean visita la India i coneix personalment l’obra de la germana Teresa de Calcuta. Allà s’inicia l’any següent una Arca interconfessional.
Jean clandestinament dona recessos i convivències en molts indrets de Rússia. Dona exercicis espirituals al Canadà, on s’obren noves llars.
• Per la Setmana Santa del 1971 Jean Vanier i Marie –Hélene Mathieu reuneixen a Lourdes 15.000 persones (familiars i persones discapacitades intel•lectuals de tot França), provinents de 12 països diferents. Va ser una explosió d’alegria, desconcertant les autoritats civils i religioses de tot França. Motiu de la trobada: la manca de sensibilitat per aquest col•lectiu, tant per part de la societat civil com de l’Església de France. D’aquesta trobada en sorgirà el moviment de Fe i Llum (avui més de 1.500 comunitats en 80 països).
• Al 1976 comença una comunitat de l’ Arca a l’Africa: BurKuina Faso.
Sempre fa un lligam entre l’ Evangeli, la persona de Jesús i l’ Arca. No es tracta de ser una “bona persona” sinó de viure una relació amb els altres gratificant.
Desenvolupa una visió de la persona vulnerable com una oportunitat per crear lligams enriquidors.
![](https://elrusc.cat/wp-content/uploads/Diapositiva41.jpg)
Jean pren el risc de la relació-lligam amb la persona ferida. Sap delegar responsabilitats
però recolzant.
*Als anys 70 s’inicia un procés de descoberta comunitària:
• Descoberta dels valors de les persones amb discapacitat. (Anem a comprar i deixem que siguin ells els qui compren, sota la mirada d’estranyesa de la botiguera…)
• El que és una comunitat: família, espiritualitat, treball.
• El què és per a nosaltres(assistents) l’ Arca: el compromís, l’Aliança,… Hi entres per casualitats de la vida i després hi fas un compromís.
• Identitat i missió de l’ Arca.
![]() |
En Manuel amb Jean Vanier el juny passat a Trosly. |
Descobrim darrerament que el centre ja no és la persona discapacitada sinó la qualitat de relació que aconseguim amb ella comunitàriament.
Josep Perich i Serra