Aprofitant la visita de l’Alain al Rusc li vam demanar que ens fes un testimoni sobre la vida de Jean Vanier, fundador de les Comunitats de l’Arca, a qui coneix molt bé des de fa una pila d’anys.
Gràcies a ell i a Mn. Perich que ha fet la transcripció de la xerrada! Aquí la teniu…
• Jean Vanier, de nacionalitat canadenca, neix el 1928. Rep formació al Canadà i a Anglaterra. Als 13 anys , Jean demana entrar al servei de l’exèrcit amb motiu de la 1ª Guerra mundial. El pare li fa confiança i el veiem a la Marina com oficial d’un portaavions uns pocs anys després.
?
?
 |
| Jean amb la seva família en un de tants viatges. |
 |
| A la Marina. |
• Després d’aquesta guerra descobreix els desastres causats per ella i abandona la carrera militar. La seva mare l’invita a escriure al pare Tomàs, teòleg i filòsof dominic de Paris que viu en una comunitat d’estudiants universitaris. Jean es proposa ser capellà però li diuen que no és el seu camí.
• Va a viure d’ermità dos anys a Fàtima(Portugal). Torna a Paris per acabar els seus estudis de filosofia i va a Toronto(Canadà) a donar classes a la universitat.
Mentrestant el seu pare és nomenat Governador General del Canadà (representat de la Reina d’ Anglaterra)
• El 1963 Jean retroba el pare Tomàs a Trosly on volia viure a prop d’ell. El pare Tomàs l’acompanya a un psiquiàtric de Paris on les condicions dels malalts eren infrahumanes.
Jean aconsegueix treure d’aquest centre a dos interns, Rafael i a Philippe per portar-los a Trosly i poder conviure amb ell en una casa.
El seu pensament no era començar un centre sinó una petita comunitat, i no “per a ells” sinó “amb ells”. I així en el 1964 comença l’ Arca.
 |
Jean Vanier redescobreix el nen que dorm dintre seu i és capaç de jugar, fer pallassades…amb ells.
?
 |
• El 1965 el Centre de malalts mentals “Val Fleuri” (Trosly), 30 persones acollides,en el que el pare Tomàs n’és el mossèn, sofreix una crisi de direcció-educadors. Es queden sense personal i sense direcció. El pare Tomàs dema ajuda a Jean que es converteix en el responsable d’aquesta institució que s’assemblava fins a llavors més a una presó que a un centre terapèutic.
Sense deixar l’Arche, Jean aconsegueix poc a poc dispersar aquests homes en petites llars en el mateix poble i pobles veïns.
Anecdòticament Jean explica que el primer dia de fer-se càrrec del centre se li extraviaren tot el joc de claus del centre i aquells homes podien entrar i sortir i anar pel poble sota la mirada horroritzada dels veïns.
• Jean Vanier acull amb joia el que li porta la vida i ho fa evolucionar. Jean és meravella de com va creixent l’ Arca, però no com a obra seva sinó com a acció de Déu en la construcció d’un món més humà.
Jean sempre comença el dia amb la pregària.
• Al 1969 Jean visita la India i coneix personalment l’obra de la germana Teresa de Calcuta. Allà s’inicia l’any següent una Arca interconfessional.
Jean clandestinament dona recessos i convivències en molts indrets de Rússia. Dona exercicis espirituals al Canadà, on s’obren noves llars.
• Per la Setmana Santa del 1971 Jean Vanier i Marie –Hélene Mathieu reuneixen a Lourdes 15.000 persones (familiars i persones discapacitades intel•lectuals de tot França), provinents de 12 països diferents. Va ser una explosió d’alegria, desconcertant les autoritats civils i religioses de tot França. Motiu de la trobada: la manca de sensibilitat per aquest col•lectiu, tant per part de la societat civil com de l’Església de France. D’aquesta trobada en sorgirà el moviment de Fe i Llum (avui més de 1.500 comunitats en 80 països).
• Al 1976 comença una comunitat de l’ Arca a l’Africa: BurKuina Faso.
Sempre fa un lligam entre l’ Evangeli, la persona de Jesús i l’ Arca. No es tracta de ser una “bona persona” sinó de viure una relació amb els altres gratificant.
Desenvolupa una visió de la persona vulnerable com una oportunitat per crear lligams enriquidors.
Jean pren el risc de la relació-lligam amb la persona ferida. Sap delegar responsabilitats
però recolzant.
*Als anys 70 s’inicia un procés de descoberta comunitària:
• Descoberta dels valors de les persones amb discapacitat. (Anem a comprar i deixem que siguin ells els qui compren, sota la mirada d’estranyesa de la botiguera…)
• El que és una comunitat: família, espiritualitat, treball.
• El què és per a nosaltres(assistents) l’ Arca: el compromís, l’Aliança,… Hi entres per casualitats de la vida i després hi fas un compromís.
• Identitat i missió de l’ Arca.
 |
| En Manuel amb Jean Vanier el juny passat a Trosly. |
Descobrim darrerament que el centre ja no és la persona discapacitada sinó la qualitat de relació que aconseguim amb ella comunitàriament.
Josep Perich i Serra
