L’Alain és un vell amic de la comunitat i aprofitant que està de vacances, camí de Madrid a la Trobada Internacional de l’Arca, ens ha fet una visita.
La Rafi, l’Anna, l’Antonia, l’Alain, la Raquel, l’Enriqueta, en Jorge, la Irene i en Falconetti (el nostre gos)
L’equip del bloc hem aprofitat la visita i li hem fet una entrevista.
Hola Alain, et pots presentar pels que no et coneixen? On vius? quants anys tens? estàs casat?
Sóc l’Alain, tinc 67 anys, visc a Trosly, a França i sóc solter. He crescut al sur de França al País Vasc francés.I l’any que ve farà 40 anys que estic a l’Arca. Tenia 28 anys quan vaig entrar-hi.
Com vas venir al Rusc?
Per casualitat vaig conèixer en Joan Pujol l’any 1973 quan els seus pares tenien la preocupació de trobar-li un lloc on pugués viure en el futur.
Conec el Rusc des del principi, a gent com en Jaume o en Nieto i d’altres que ja no hi són.
L’any 2001 vinc a viure i estic 4 anys a la llar. Amb en Pere i la Magda fem un equip i coordinem Tordera i Moià.
2 anys abans la directora del Rusc m’envia una carta, en aquell moment jo tenia responsabilitats a nivell internacional a l’Arca, i em va proposar acollir-me 4 anys aquí. Em demana ajuda per poder fer llaços amb la gent que hi havia al Rusc, perquè hi havia molts canvis i la gent no es quedava a viure al Rusc. Aixó em va agradar perquè no era una tasca en concret, és molt important a l’Arca.
Volia viure l’Arca en un país diferent. Em vaig agafar un any sabàtic abans de venir i vaig coordinar la peregrinació Internacional de Fe i LLum a Lourdes. Ja aquí vaig ser el responsable dels assistents.
Com et vas sentir quan vas arribar al Rusc?
Vaig sentir alegria de trobar gent coneguda amb qui abans havia tingut contacte. D’una altra banda preocupació de veure la situació en que es trobava la comunitat, que no era molt bona.
Em va agradar molt el sentiment de confiança de tots.
Encara que havia tingut molta responsabilitat a nivell internacional podia espantar una mica a la gent, com a estranger, francés en aquest cas, aquí havien tingut experiències molt diverses amb francesos.
Jo no era català i havíem de caminar junts. Havia d’adaptar-me a la nova cultura i caminar com un germà gran escoltant a la gent.
Vas estudiar català o castellà?
De jove vaig estudiar castellà però em faltava pràctica. El català l’entenia perquè la meva feina era administrativa, havia de parlar amb l’Administració en català. Al veure que jo era francés em perdonaven que els contestés en castellà. Entenc el català però no el parlo. La meva vergonya és no haver aprés més el català.
A quins països has estat? Has viatjat molt?
He viscut a França i Espanya però he visitat molts països. L’Arca està a 35 països i els he visitat quasi tots; Amèrica, l’Àsia, l’Àfrica…M’hagués agradat molt visitar Austràlia i Egipte però ara és difícil perquè ja estic jubilat.
T’agrada algún lloc en especial dels que coneixes, per quin motiu?
N’hi ha molts, però hi ha llocs amb els que em sento més unit per una història que els fa especials, com per exemple Síria.
Allà vaig ajudar a la fundació de la comunitat a Damasc. Hi he estat 11 vegades i tinc un llaç especial amb ells. Em preocupa la situació del país. Va ser difícil fer encaixar la cultura de l’Arca en una cultura tan diferent, encara que és molt rica i antiga i m’agrada molt.
En quin país et sents més feliç?
Un d’ells és Catalunya on sabeu celebrar les coses molt bé. M’agrada molt el sol i quan veig una palmera sóc feliç (rialles…). Així que m’agraden els països del sud.
I per acabar, com veus el Rusc actualment?
M’encanta venir, veig coses molt positives. Veig a la gent feliç, hi ha un bon ambient, fraternal i de respecte entre tots. M’agrada l’estabilitat que hi ha del personal i que hi ha molta gent jove amb molt de potencial.
He vist que els somnis que teníem, com el dels pisos nous a Tordera es fan realitat. Crec que separar el lloc de treball amb el lloc on vius és bo. Donarà més autonomia a les persones, serà una oportunitat de viure diferent. Serà una vida més oberta, més estimulant.
Doncs moltes gràcies Alain i com diu en Jordi Gual, tens les portes obertes!
