El dijous passat la Marta va acabar les seves pràctiques al Taller. I li hem demanat que ens faci quatre ratlles sobre la seva experiència amb nosaltres.
 |
| En Manuel, la Marta, la Julia i en Juanito |
Una experiència que arrela dins meu
De
vegades la vida ens obsequia amb una vivència inesperada que ens enriqueix
enormement. I és justament perquè no te l’esperes que esdevé excepcional, i
única. Experiències que fan que alguna cosa passi en el teu interior, que
modifica la manera com mires, acompanyes o estimes algú. Senzillament perquè
l’altre t’ha mostrat un nou camí, orientant-te, sense saber-ho, a reconèixer i
no vulnerar allò que el fa singular i extraordinari. Què simple i complex a la
vegada!
vegades la vida ens obsequia amb una vivència inesperada que ens enriqueix
enormement. I és justament perquè no te l’esperes que esdevé excepcional, i
única. Experiències que fan que alguna cosa passi en el teu interior, que
modifica la manera com mires, acompanyes o estimes algú. Senzillament perquè
l’altre t’ha mostrat un nou camí, orientant-te, sense saber-ho, a reconèixer i
no vulnerar allò que el fa singular i extraordinari. Què simple i complex a la
vegada!
Transitar
pel Rusc durant aquestes setmanes de pràctiques (com estudiant d’educació
social de la UOC), ha estat un d’aquest present de la vida! Una oportunitat per
amarar-me de la vitalitat de la seva gent, i aprendre dels beneficis de la vida
comunitària. Una experiència que m’ha ajudat a desconstruir les pràctiques
socials que s’han portat a terme (i encara ara), amb les persones que formen
part d’una categoria o diagnòstic, reafirmant-me la convicció que cal apostar
per un altre model que s’allunyi de la mirada mèdica-rehabilitadora (seguint a
Planella, Pié i Martínez, i a tot el col·lectiu que constitueix el Fòrum de
Vida Independent).
pel Rusc durant aquestes setmanes de pràctiques (com estudiant d’educació
social de la UOC), ha estat un d’aquest present de la vida! Una oportunitat per
amarar-me de la vitalitat de la seva gent, i aprendre dels beneficis de la vida
comunitària. Una experiència que m’ha ajudat a desconstruir les pràctiques
socials que s’han portat a terme (i encara ara), amb les persones que formen
part d’una categoria o diagnòstic, reafirmant-me la convicció que cal apostar
per un altre model que s’allunyi de la mirada mèdica-rehabilitadora (seguint a
Planella, Pié i Martínez, i a tot el col·lectiu que constitueix el Fòrum de
Vida Independent).
El Rusc
en aquest sentit és un exemple a seguir per ser una proposta d’acompanyament
des del respecte i la participació de les persones amb diversitat
intel·lectual. Un recurs que continua sent fidel al projecte dels seus
fundadors, inscrit en la filosofia de Jean Vanier, qui propagà un canvi de
mirada vers la diferència. En aquest sentit, és important reconèixer la tasca
del seu equip professional i la seva perseverança en la defensa i protecció dels seus trets fonamentals. Per què serà que el Rusc i la
seva essència em porten a Fernand Deligny i al seu projecte comunitari a
Cévennes?
en aquest sentit és un exemple a seguir per ser una proposta d’acompanyament
des del respecte i la participació de les persones amb diversitat
intel·lectual. Un recurs que continua sent fidel al projecte dels seus
fundadors, inscrit en la filosofia de Jean Vanier, qui propagà un canvi de
mirada vers la diferència. En aquest sentit, és important reconèixer la tasca
del seu equip professional i la seva perseverança en la defensa i protecció dels seus trets fonamentals. Per què serà que el Rusc i la
seva essència em porten a Fernand Deligny i al seu projecte comunitari a
Cévennes?
Gràcies per totes les mostres de suport i generositat. Sento
un gran agraïment per
a totes les persones que han transitat i transiten per aquest espai de vida. Les
vostres presències formen part del meu referent vital!
un gran agraïment per
a totes les persones que han transitat i transiten per aquest espai de vida. Les
vostres presències formen part del meu referent vital!
Marta Vila-Puig Morera
