En record de la Suspiros

Aquesta setmana ens hem trobat amb la trista notícia de la mort de la Suspiros, qui fou un referent per a moltes persones d’El Rusc i que en formà part des dels inicis.

La Suspiros amb l'Enriqueta, a qui acollia en molts moments.

La Suspiros amb l’Enriqueta, a qui acollia en molts moments.

La Suspiros era una persona comunitària, no anava per lliure. Val la pena recordar que ella des de jove, amb el seu marit feren pinya amb una bona colla d’amics sensibles al món dels més desvalguts, des de la plataforma parroquial. Particularment amb la família del Dr. Pujol i la Teresa Morell amb qui desplegà tot el seu potencial humà i
espiritual amb molta diversitat de col·laboradors tant a la comunitat d’El Rusc com a la d’Els Avets.

Aquest no era un rol que el mantenia aïllat de la resta de la seva vida, era la seva manera de viure, a Barcelona o a on fos. Una mostra ha sigut com fins als darrers anys va exercir de voluntària ensenyant informàtica a un grup presos.

Era una persona discreta però present, acollidora, pacificadora, que sabia estar al seu lloc, de poques paraules, intervenia magistralment en el moment oportú, sense mai alçar la veu. La seva tendra mirada als ulls del qui te al davant obria el cor del més escèptic.

I continuarà ben present i lluminosa en l’horitzó i en el cor de les nostres vides i comunitatats.

Avui és un bon moment per a recordar la xerrada que ens va fer a El Rusc al gener del 2016, sota el títol «Testimoni d’una vida compartida».  Clicant AQUÍ la podeu recuperar.

Etiquetas: