CONTES SOLIDARIS: LA SERP I LA CUCA DE LLUM

Diuen que una vegada una serp va començar a perseguir una cuca de llum.
Aquesta fugia ràpid de la ferotge depredadora i la serp al mateix temps no desistia, cada vegada posava més interès a assolir-la. Al tercer dia, ja sense forces, la cuca de llum va parar i va dir a la serp:


-Puc fer-te tres preguntes?

-No acostumo a respondre a ningú, però com que et devoraré, pots preguntar —va contestar la serp.

-Pertanyo a la teva cadena alimentària? —va preguntar la cuca de llum.

-No. —va contestar la serp.

-T’he fet algun mal? —va dir la lluerna.

-No. —va tornar a respondre la serp.

-Aleshores, per què vols acabar amb mi?

-Perquè no suporto veure’t brillar!

 

Després de llegir aquesta faula, el pensament no et vola cap alguna persona que viu quelcom, no igual, però sí semblant? És el que m’ha passat a mi.

La Carme, àvia que té a casa una germana enllitada, ha aconseguit que en Joan, el seu marit alcohòlic violent, anés a viure fora de la llar. Però ara l’assetjament d’en Joan, des de l’exterior i a totes hores, es fa insuportable per a la Carme.
També per a ell, que està convençut del seu amor “etern” envers ella.

En Miquel cursa 2n d’ESO i amb esforç està aconseguint els millors resultats de la classe. Però ara una colla de companys li fan bullying o assetjament escolar: riure’s d’ell, espantar-lo, agredir-lo psicològicament i físicament…

Podríem anar allargant els exemples, o mals exemples.

Com a contrapunt recordo la meva primera trobada amb Jean Vanier, fundador de les Comunitats de l’Arca. De ben jove ja era oficial de la Marina i havia d’explicar als seus subordinats que a l’alta mar, en cas de guerra, es tractava “d’enfonsar l’enemic per salvar-te tu”.
Aquesta recepta o filosofia bèl•lica la trobà tan fora de lloc i tan lluny de l’Evangeli que deixà la seva brillant carrera optant per “enfangar-se” fins al coll per la causa dels més desvalguts.
Sol passar, però, que com més et dónes als altres gairebé sempre apareix algun “assetjador”: aquell que et fa la traveta, aquell et que posa pals a la roda, aquell que pretén aprofitar-se de la teva gratuïtat…
Llavors és quan millor cal afinar la punteria. Jean Vanier ens dóna una pista: «A veces hace falta aliarse con un amigo de nuestros enemigos para entenderlos mejor». Fins i tot pot arribar que tinguem una persona tan “entravessada”, una persona que ens causi tanta “al•lèrgia” com perquè ens surti de dintre: «No, yo nunca podré perdonarle; me ha hecho demasiado daño. Pero todos los días le pido a Dios que Él le perdone». (Jean Vanier, Acoger nuestra humanidad, Ed. PPC, p. 146 i 168).

El millor que podem fer per a una altra persona no és només compartir amb ella les nostres riqueses, sinó mostrar-li les seves. Les persones que no suporten “veure brillar” els altres mai podran ser felices ja que mai estaran satisfetes amb el que tenen.
L’enveja és mil vegades més terrible que la fam, perquè és fam espiritual.

Per més que la teva llum molesti els “depredadors” no deixis mai de “brillar”, continua donant el millor de tu mateix, continua essent tu mateix. «Feliços els qui t’estimen i s’alegren de la teva felicitat» (Tb 13,15). El mateix Jesús de Natzaret, després de proclamar les benaurances, com si es tractés d’un enviament o d’una missió, diu als seus deixebles: «Vosaltres sou la llum del món».

Somriu, ets llum!

Mn. Josep Perich

Etiquetas: