Aquest divendres-dissabte, 14-15 de novembre, ens han visitat per segona vegada el President (Magudi) i el consiliari-jesuita (Adel) de la nostra comunitat germana a Egipte “Alfolk”, ubicada a 50 Km. d’Elminia, capital d’Egipte Mig.
El divendres varen dinar al Rusc i sopar al Brunzit.
El dissabte en la sala polivalent del Pou (Rusc) i de les 10 a les 12 del matí hem tingut una sessió informativa amb ells. Hi havia una representació de cada llar, del taller, de la Junta, dels Avets, el responsable d’una comunitat alemanya de l’Arca (de pas per Moià)…
En una primera part Magudi i Adel ens han informat del que s’està vivint políticament i socialment a Egipte per aterrar al que es viu a la seva comunitat de l’Arca.
Les voluntàries Emilie i Elene han estat les traductores de l’anglès (Magdi) i del francès (Adel). La llengua materna d’ells dos és l’àrab, la llengua de tot Egipte.
Després d’un descans continuà la trobada amb un diàleg obert molt enriquidor per a les dues parts, per acabar amb el dinar en el mateix lloc.
 |
| Dissabte al matí al Rusc |
Segueix el que he captat, sense assegurar un 100% de fiabilitat ja que quan s’ha d’escoltar una traducció sempre es perden matisos.
• La seva comunitat, “Alfolk” va començar a l’octubre del 2002 en una casa gran apartada de la població que el bisbat copte-catòlic els va deixar. Ara han començat a viure dintre del poble Samalut en una casa nova que s’han construït, acabada al 2011, però que fins avui no han pogut habitar-hi per traves legals i perquè la companyia elèctrica no els ha volgut subministrar electricitat. Finalment s’han decidit a posar-hi plaques solars i així poder-hi viure.
La casa antiga de moment els serveix de taller (curiosament com passa amb el Rusc). Amb motiu de la crisi política i inseguretat ha baixat en picat el turisme i han hagut de canviar la producció del taller ja que produïen per records turístics (cera, postals…) per 4 hotels que han quedat buits. Ara el taller està diversificat: 360 gallines amb venta d’ous, 24 cabres amb venta de la llet i fruiters (mango, oliveres, tarongers…).
Tenen una sola llar amb 8 persones acollides(4 homes i 4 dones) i amb 2 places lliures. Els interns van a casa dels familiars o amics un cap de setmana al mes. Al taller hi van 10 externs i els 8 de la llar. Tan els interns com els externs provenen de famílies molt pobres. Els externs que poden paguen 3 € al mes.
Tenen un equip de 5 persones amb el responsable de la comunitat (Mandou) i voluntaris. També tenen una Junta en la que el Magudi n’és el president.
Constaten que és sorprenent com en cada eucaristia o pregària que fan sempre alguna persona acollida d’ells fa una pregària pels del Rusc. I també a aquí sorprèn com quasi sempre ens surt algú que es recorda d’ells quan fem l’eucaristia o el racó del silenci.
L’Adel fa el seguiment de l’inici de dues noves comunitats de l’Arca: una a Alexandria, anomenada “Olas de amor” (estan a prop del mar) i una a El Caire, anomenada “Pont de la joia” (pels molts ponts que tenen a prop).
• Context socio-polític. Després de la caiguda del dictador Hosni Mubarak per la revolta juvenil liderada per sectors democràtics (també molts cristians) els Germans Musulmans aconsegueixen prendre el timó i imposar-se organitzant un règim islamista i ocupant en un any tots els llocs de poder: economia, educació… sense poder controlar l’exercit. Aquests Germans Musulmans permeten que grups hijadistes islàmics entrin a Egipte i comencin a fer la vida difícil als no musulmans.
A Egipte el 17 % és cristià (ortodoxes(12%), coptes catòlics(3%), protestants, anglicans… Finalment l’exercit torna a imposar-se i el terrorisme ha tingut encara més brots significatius sobretot en la zona on hi ha la comunitat de l’Arca.
En tres hores i de nit grups encaputxats molt ben organitzats varen saquejar i cremar tot el taller i tres furgos, una d’elles acabada d’estrenar, pel trasllat dels nois de la llar al taller. Encaputxats també varen presentar-se armats a la una de la nit a la llar sembrant el pànic. Unes germanes religioses varen acollir per 40 dies les persones de la comunitat. El taller s’ha hagut de tirar a terra i construir-ne un de nou amb tots els impediments legals habituals si no ets musulmà.
Tot i aquests contratemps fonamentalistes la comunitat manté el compromís d’atendre les persones musulmanes discapacitades i més pobres del seu entorn, com fan totes les comunitats cristianes d’arreu del país de cara les persones més vulnerables, sense discriminació per raó de religió. Saben que cap musulmà podrà fer-se cristià (és impensable) i per tant es fa des de la gratuïtat i d’una forta convicció evangèlica. Quan alguns imams adoctrinen dient que els cristians són com uns croats invasors, les persones musulmanes que participen en els projectes socials nostres diuen que no és veritat, que no tenen raó. No és estrany que els Germans Musulmans facin tot el que poden per evitar tot tipus de col•laboració.
Magudi ha fet un compromís com a laic amb els jesuïtes. Ho confirma amb l’anell. A l’octubre deixarà la presidència de la Junta de la comunitat d’Alfolk per incorporar-se a l’equip dirigent d’una ONG dels jesuïtes que actua a la zona propera al pentà d’Assuan, amb l’objectiu d’atendre i promocionar les persones i famílies més desateses (alfabetització, salut, nutrició…)
Sentencíen que la crisis i el risc a tots nivells que viuen no els poden aturar. Hi ha una corrent de vida en ells i la gent del país que fa albirar un futur molt millor.
• Compromisos ben concrets es desprenen de la visita:
* Una persona d’Alfolk i una del Rusc serà l’enllaç per rebre i enviar informació.
* Amb un parells de mesos ens decidirem per recolzar un dels projectes d’ Alfolk.
Josep Perich, consiliari del Rusc.
