Tordera, 29 de Maig 2014
Vaig fer una xerrada a Tordera sobre el meu testimoniatge de fe i conversió dins de l’Arca. I des de la meva reflexió personal els vaig convidar a que ells també fessin la seva reflexió.
Vaig basar-me en l’afirmació contundent que diu Jean Vanier: Que l’Arca és Obra de Déu. Perquè jo també ho crec.
 |
| Vam fer la xerrada al Pou |
Així com crec que alhora tots els qui estem implicats en la Comunitat de l’Arca d’alguna manera entrem a dins d’aquest projecte i aquesta voluntat de Déu. Per tant, siguis creient o no i de la creença que siguis, estàs immers dins de l’Obra de Déu per si no te n’avies adonat i encara que no ho vulguis.
Sí això en som conscients per un mateix la Vida agafa tot un altre sentit i de retop també l’agafa el sentit comunitari.
La vida en comunitat ha de ser una font d’inspiració a la bona convivència. Ha de ser una experiència per sentir-se estimat per Déu i tota la comunitat. I a partir d’aquí cadascú de nosaltres donar allò que som i que tenim de més bo per oferir als altres, a la comunitat.
Si ens centrem en aquest Amor que ens ofereix Déu, serà més fàcil el conviure entre nosaltres. Així com tolerar les nostres imperfeccions apartant els nostres pensaments d’odis i rancúnies. Acceptar la diferència com una riquesa i no com una competència. Per tant, molta dosi de tolerància.
També, vaig convidar a reflexionar sobre la nostra missió en el món, com podem humanitzar més la nostra societat? Cada Comunitat de l’Arca va ser convidada a reflexionar des de la Federació a buscar la nostra Identitat i Missió, en l’Arca i la nostra Història.
Personalment penso que així com els orígens Jean V. va salvar de l’exclusió social al discapacitat intel•lectual ara són ells els qui poden ajudar aquesta societat.
Aquestes eren les idees principals que vaig voler explicar. Amb un llenguatge senzill amb histories per fer-ho més vivencial.
Teresa Puig
