Espiritualitat

El naixement de l’Arca es produí l’any 1964, quan Jean Vanier invità a Raphael Simi i a Philippe Seux, dues persones amb discapacitat intel·lectual a compartir la seva vida en l’esperit de l’Evangeli i de les Benaurances. Les comunitats de l’Arca de Jean Vanier contemplen tres dimensions: la Professional, la Comunitària i l’Espiritual. Són diferents però interactuen entre elles.

Una espiritualitat arrelada en una experiència.

  • L’experiència fonamental: La trobada amb la persona discapacitada. Una trobada que és recíproca, superant la por de trobar-me amb la vulnerabilitat de l’altre i de la meva.
  • La vida reneix en el lloc de la ferida. Sovint a través de la debilitat reconeguda i acceptada es revela l’amor alliberador de Déu.

Una espiritualitat que s’encarna en la vida quotidiana. La dimensió sagrada de la persona, la vida com un regal per agrair i un estil de vida no centrat en el que és material, defineixen el clima que es vol aconseguir.

Una espiritualitat que es celebra. Utilitzant tots els sentits : el cos, la música, els colors. És un temps per a l’alegria i el sentir-se en comunió. Una celebració emblemàtica: “el rentat de peus”

Una espiritualitat que es nodreix en una tradició religiosa. Tota persona ha de tenir la possibilitat d’arrelar en una tradició religiosa que l’alimenti. L’Arca s’ha anat expandint arreu del món en diferents entorns religiosos, particularment el cristià. Algunes persones de l’Arca no son creients.

CELEBRACIONS LITÚRGIQUES

Foto capella

Celebració a la capella del Rusc

Els ritus tenen una importància decisiva en la vida de les persones i dels col·lectius de cara la seva estructuració personal o pertinença. És un llenguatge però, que d’entrada no parla pas a la intel·ligència o a la raó. Parla al subconscient i al cos. Aquest llenguatge comunica més que les paraules per la seva capacitat expressiva.

Es tracta d’un temps gratuït, on jo no faig el que em queda per fer. Una perversió de la celebració és pretendre servir-se’n per “fer quelcom”, ni que sigui inculcar un missatge. La celebració ritma el temps: Nadal, Pasqua…

La celebració és un meravellós revelador de la vida comunitària. Al mateix temps ella te una gran capacitat de crear comunitat: la seva preparació, el seu punt just, el respecte per les diferències, la seva pertinença clara a una tradició religiosa…. Tots aquests factors, seran més eficaços en la construcció i la bona salut de la comunitat que moltes llargues i necessàries reunions.

Documentació:

 LA CATEQUESI

PERQUÈ CATEQUESI? A la Carta de les Comunitats de l’Arca hi llegim: “Cada membre de la comunitat és animat a descobrir i a aprofundir la seva vida espiritual i a viure-la segons la fe i la tradició que li son pròpies”.

  •  En la catequesi es realitza comunitàriament aquesta invitació. Fer catequesi vol dir fer “ressonar”, ajudar a fer conscient una Presència. La Presència de Déu en la història del món, en la vida del Rusc i de cada persona.
  • La finalitat de la catequesi és ensenyar el camí de la Font. En la catequesi del Rusc, com a comunitat inserida en la tradició cristiana, tindrem com a Font principal a Jesús de Natzaret i a l’Evangeli.
  • En aquest espai de convivència periòdica la pregària i la invitació a viure al servei dels altres hi seran constants.

La catequesi preveu de manera equilibrada la iniciació o motivació de quatre dimensions: entendre, viure, celebrar i testimoniar. L’estimació serà l’eix de la convivència en el grup de catequesi.

  • A la catequesi preparem la participació a l’Eucaristia de cada mes i també es motivarà a participar en la pregària de la llar.
  • Pot ser un espai per la preparació de cara la celebració de la Primera Comunió o la recepció del sagrament de la Confirmació.
  • Pot ser-nos molt útil treballar la catequesi a partir del recorregut de l’any litúrgic i de les celebracions comunitàries.
grup catequesi

Grup de Catequesi

PEDAGOGIA: Ens adaptarem al llenguatge privilegiat de cadascú. Caldrà utilitzar una pedagogia audio-visual en sentit ampli: el dibuix, la fotografia, els gest, el DVD, la música, la cançó, el relat…Al costat d’una forma conceptual de raonament, la coneixença també pot ser intuïtiva, afectiva, simbòlica… El ritme de trobades s’haurà de convenir amb els catequistes i els responsables de les llars.

CANDIDATS: El responsable de cada llar o del taller (en el cas d’externs) valorarà amb el seu monitor delegat a la comissió d’Espiritualitat a quines persones acollides se’ls pot oferir la catequesi, considerant les circumstàncies personals de cada candidat: interès per la proposta, capacitat de comunicació o de comprensió…

CATEQUISTES: Procurarem que hi hagi algú que conegui personalment els participants del grup catequètic perquè viu a la llar o treballa al taller. També alguna persona externa de la comunitat o no però que hi estigui motivada i preparada. El consiliari de la comunitat formarà part de l’equip de catequistes i s’hi farà present.

COMISSIÓ D’ESPIRITUALITAT DEL RUSC

LA MISSIÓ: Vetllar pel creixement espiritual de la vida comunitària i de les seves persones. Una comunitat que abraça la vida de les persones de les llars, del taller, de la Junta, del consell comunitari, dels amics…

Concretament aquesta comissió tindrà cura de:

  • Confeccionar el calendari de les celebracions litúrgiques i de la catequesi.
  • Preparar i revisar les esmentades celebracions.
  • Vetllar perquè en els esdeveniments més significatius de la comunitat la dimensió espiritual-celebrativa hi sigui present.
  • Fomentar la relació amb la parròquia de Tordera i la diòcesi de Girona.
  • Procurar la participació d’algunes persones en la comunitat de Fe i Llum més propera, avui “Els Somriures” de Blanes.
  • Escoltar el que es viu en la comunitat per encertar millor l’acompanyament espiritual de les persones

MEMBRES: Un monitor de cada llar, un membre del Consell Comunitari, alguna persona acollida de cada llar, un catequista, el consiliari, algun assistent i alguna persona amiga externa.

CONTES SOLIDARIS

Al llarg de la història els contes han tingut un paper rellevant. Amb els seus relats han vehiculat els millors valors de les diverses cultures, permetent que avui els puguem gaudir. Hem seleccionat un llistat de contes entorn de la fragilitat humana i de la festa que genera el compartir amb el més feble. El conte desperta la imaginació, la creativitat, la intuïció, l’esperit crític, la diversitat…. El mateix Jesús de Natzaret es serveix dels contes (paràboles) per expressar la càrrega de profunditat del seu missatge. Qui no recorda la paràbola del Fill Pròdig o del Bon Samarità?

Amb el conte hi trobaràs un comentari que pretén vincular-lo a la vida quotidiana. L’origen dels contes escollits és divers. No especifiquem el seu origen ja que tots han estat modificats, molts d’ells més d’una vegada en versions diferents.

Contes: