PER EL NOSTRE AMIC SEBASTIÀ

Un dels últims aniversaris que hem celebrat ha estat el d’en Sebastià Lozano. Pels que no el conegueu heu de saber que és un dels voluntaris més antics i fidels del Rusc i tothom se l’estima molt.
En Luís Luque, en Josep Nieto i en Sebastià.
I aquest dia li vam fer un regal molt especial: una reproducció d’un auca que el Dr. Joan Pujol li va escriure ara farà 30 anys, en agraïment a la tasca que ja en aquell temps feia a la comunitat.
Volem compartir-lo amb vosaltres, aquí en teniu una reproducció:
 
PER EL NOSTRE AMIC SEBASTIÀ
 

Ai Sebastià, amic meu, avui m’han encarregat una feina

que em sap molt greu, de no saber fer-la com voldria,
un auca m’han demanat, un auca feta de rodolins i
exprement el magí, procuro fer-ne sortir, un auca de rodolins,
i que sigui del més endins, que ficant-se cor endins, t’arribin a
fer sentir lo que els del Rusc et volen dir, mes faltarlos-hi
paraules, no et poden explicar de mode que quedi clar lo que
ets tu per la llar.

Jo no sé si tu sabíes que quan vens a carregar bateríes, deixes més
que pas t’emportes i te s’obren totes les portes, perquè tu ets un dels
nostres, tots et tenim cor endins i no fan falta rodolins per dir-te
una cosa així.

Va ser tres anys enrere, que un dia de primavera, no sé el que al
Rusc passava, però la cosa no pitava, davant tal tribulació, vàrem anar
a fer oració, buscant una solución i com sempre el Sant esperit ens va
atendre tot seguit i mentre el Rusc resava un bon home aterrissava i tot
seguit ens entrava per la porta del darrere, doncs portava la quimera, de carregar

bateríes, quan nosaltres feia dies que demanàvem ajuda, perquè la terra és
molt baixa i d’hortelà no en sabíem i si patates volíem les tindríem de
comprar, arribes tu i les vas sembrar i la collita fou bona i varem tenir
patates a patades, igual vas fer en la verdura i per la nostra ventura
és avui i encara dura la teva constant atenció que ens treu la preocupació,
perquè: Oh! en Sebastià ja procura!!!
 

I ara vens cada dia encara que la Maria no ho vegi pas massa clar, però…

Com la mainada els agrada i més d’una vegada, procuren venir amb tu,
Què és el que no faríes? Per carregar bateríes quan les sents com descarregades.
Per tantes enrabiades que et prens a la Fibra quan veus que la gent no vibra.
Com tu per la caritat i que la gent no es preocupa del moreno que demana.
Si te fred o te gana, ells es queden tan tranquils, en tant que tu els
acolliríes
si poguèssis a mils……

 
Joan Pujol, per en Sebastià
23 de Gener de 1983, diumenge.

Entrades relacionades

Translate »