Hola sóc en Pep Vilanó i visc a Blanes. Estic casat amb la Lola i tinc un fill que acaba de fer 9 anys, es diu Pol i tots el coneixeu. Vaig estudiar Belles Arts a l’Escola Massana de Barcelona com en Quim Monzó i a La Llotja com en Picasso. I estic esperant la il·luminació dels genis, però no acaba d’arribar…
– Quines són les teves aficions?
M’agrada molt l’esport, la jardineria i la muntanya. I també, evidentment tot el que està relacionat amb l’art.
– Com és que has arribat a treballar amb nosaltres?
Una persona de la meva família va patir un accident de trànsit molt greu i el van enviar a l’Institut Guttmann de Barcelona. Vaig estar alguns anys ajudant-l’ho a recuperar-se per poder portar una vida autònoma. Va ser una tasca dura però gratificant. Jo donava classes de pintura i m’agradava molt. Vaig buscar la manera de poder combinar les dues coses: ajudar a la gent i poder fer coses creatives. Aquest camí és el que em va portar finalment al Rusc.
– Quant temps portes a la Comunitat?
Al febrer farà dos anys que han passat en un obrir i tancar d’ulls.
– Què vas sentir quan vas arribar al Rusc?
Vaig sentir la pau que sento quan sóc a la muntanya i de seguida vaig saber que aquest era el meu lloc.
– Tu que has estat tant a les llars com al Taller, quina creus que és la diferència?
Al Taller la gent arriba predisposada a fer coses i amb la ment oberta. Es respira bon ambient i generalment estan contents i tot rutlla bé. La Llar en canvi és un lloc on desconnecten i volen estar més tranquils.
– Quines són les teves tasques al Taller?
De moment faig una mica de tot: ajudar a pintar la decoració de Nadal o fer les peces de ceràmica; els acompanyo al teatre o fem psicomotricitat.
– Quina relació té la teva formació amb les tasques que desenvolupes al Rusc?
Vaig fer un curs fantàstic de Cuidador de persones amb discapacitat a Sersa a Blanes. Aixó i el que jo portava a la motxilla ja és un primer pas.
– Què és el que et motiva per estar amb nosaltres?
Tota la gent que participa, que col·labora i que forma la Comunitat del Rusc, és una pastilla de vitamines. Només entrar per la porta al matí, amb les primeres abraçades, ja se’m treu la son de les orelles.
– Com et veus en el futur dins de la nostra Comunitat?
Arremangat i treballant! perquè és el que més m’agrada fer.
LES PERSONES DEL RUSC ET VOLEM DIR:
Julia: Ho passem molt bé en el teatre. Es un gran compañero nos ayuda mucho en el taller. Muchas gracias Pep!
Antonia: Estoy poco rato con él pero me parece muy buena persona.
Jaume: M’ho passo molt bé en el teatre i aquí al Rusc. Al Taller estem tots treballant i quan s’acumulen tots els colors ell els treu en un moment.
José Mª: Estoy muy contento de que el Pep esté aquí. Yo también hago escultura como él.
Lluís: S’ha de comprar unes botes bones per quan va a buscar bolets! Ha passat ràpid el temps des de que va arribar.
Enriqueta: És molt simpàtic i una persona que ens fa posar alegres a tots. Jo l’estimo molt.
