Un sultà somnià que li havien caigut totes les dents.
Cridà un endevinaire perquè li interpretés el somni.
— Quina desgràcia! —exclamà l’endevinaire
— Cada dent caiguda representa la pèrdua d’un parent de Vostra Majestat.
— Insolent! —cridà el sultà enfurismat
— Com t’atreveixes a dir-me una cosa així? Fora d’aquí!
Cridà la seva guàrdia i ordenà que li donessin cent bastonades.
Cridà un altre endevinaire per explicar-li el seu somni. Aquest li digué:
— Excels Senyor! Una gran felicitat us ha estat reservada. El somni significa que sobreviureu a tots els vostres parents.
S’il•luminà el rostre del sultà i amb un gran somriure ordenà que li donessin cent monedes d’or. Però un dels cortesans comentà tot sorprès:
— No és just! La interpretació que ha fet del somni és la mateixa que la del primer endevinaire. No entenc per què el primer el vàreu pagar amb cent fuetades i aquest amb cent monedes d’or.
— Recorda —respongué el segon endevinaire— que tot depèn de com es diuen les coses. S’ha de dir la veritat sempre, però la forma amb què es diu és el que provoca, en molts de casos, grans problemes.
—“Josep, diumenge, amb la colla i un monitor, vàrem anar a missa i el mossèn, dret a la porta no em va deixar passar. Em va dir que portava poca roba. Els altres varen entrar i jo em vaig quedar al carrer”.
— Maria, com vares viure el que et va dir aquell mossèn?
— Josep, no et preocupis, no hi pensis més. Tothom pot tenir un mal dia, els mossèns també. Ja hi he tornat anar i m’ha deixat passar.
Sempre hi ha algú que et surt amb un estirabot: “Val més que et rebutgin per ser sincer al fet que t’acceptin per ser un hipòcrita”. Una persona així la voldria tenir ben lluny de la capçalera del meu llit quan m’arribi l’hora d’acomiadar-me d’aquest món.
Deja una respuesta